El coixí amb l'escut del Barça.
I els meus néts ben contents amb el seu coixí del Barça.
Fa 7 anys
dimarts, 12 de gener del 2010
L'ESCUT DEL BARÇA
El coixí amb l'escut del Barça.
I els meus néts ben contents amb el seu coixí del Barça.
dimecres, 6 de gener del 2010
Més puntes.
Aquí hi teniu més puntes fetes durant aquests anys.
Feu clic a sobre el vano per veure totes les altres.
Feu clic a sobre el vano per veure totes les altres.
LA PUNTAIRE
Hi ha una sardana que es diu "La Puntaire". Aquí en teniu una versió del grup "Penjats de l'ham". Espero que us agradi.
Gràcies Josep.
AUTOR: J.M. Bello / Lluís Badosa
És la terra més galana
que en el món hí ha,
Catalunya, de la plana
fins a l'Empordà.
Un paradís em semblen sons conreus,
des de l'Ebre als Pirineus.
Un día, els angels del cel
es van voler alegrar,
i fent rotllo, una sardana
varen puntejar.
I al veure'ls, va dir Nostre Senyor:
“eixa és la dansa del bell amor”.
I buscan una terra noble
on poder-la fer ballar,
en el cor del nostre poble
per sempre la va deixar,
l el ressó d'aqesta sardana
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la millor que hi ha al món.
Au doncs, fills de Catalunya,
doneu-vos les mans
i ben units, com a germans,
tant en temps de pau com en la guerra,
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.
I si algú, com l’estranger francés
va voler ahir,
les nostres llars vol invadir,
els rebrem ardits en só de guerra,
i sabrà que aquesta terra
defensem fins a morir!
Gràcies Josep.
Gràcies Josep.
AUTOR: J.M. Bello / Lluís Badosa
És la terra més galana
que en el món hí ha,
Catalunya, de la plana
fins a l'Empordà.
Un paradís em semblen sons conreus,
des de l'Ebre als Pirineus.
Un día, els angels del cel
es van voler alegrar,
i fent rotllo, una sardana
varen puntejar.
I al veure'ls, va dir Nostre Senyor:
“eixa és la dansa del bell amor”.
I buscan una terra noble
on poder-la fer ballar,
en el cor del nostre poble
per sempre la va deixar,
l el ressó d'aqesta sardana
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la millor que hi ha al món.
Au doncs, fills de Catalunya,
doneu-vos les mans
i ben units, com a germans,
tant en temps de pau com en la guerra,
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.
I si algú, com l’estranger francés
va voler ahir,
les nostres llars vol invadir,
els rebrem ardits en só de guerra,
i sabrà que aquesta terra
defensem fins a morir!
Gràcies Josep.
dissabte, 2 de gener del 2010
PUNT DE CREU
1r quadre del meu nét Albert: amb l'abecedari i els nombres del zero al 9, tot envoltat d'imatges divertides.
